Primer dia de classe... o casi!

13 de setembre de 2013

Avui ha sigut el meu primer dia de classe. Bé, no del tot. 
El director ens ha convocat a tots el alumnes que començavem l'institut a la porta de l'escola a les 8:00! No sé què vol, però jo no faig res a les 8:00 del matí! 
I ja començavem malament, perquè anit se m'havia oblidat que avui tenia la reunió aquella i, com tots els dies d'estiu, m'havia quedat fins a la 1:00 del matí menjant xocolata i mirant la teletenda.
El cas és que avui he estat morta quan a les 7:00, m'ha alçat ma mare. Ai, ma mare! L'última persona del món a la que vull veure! Ella encara em veu com a la seua nena de 7 anys. Escolta, ja tinc 12 i vaig a començar l'institut!
Total, que he obert els ulls i he vist el seu pintallavis roig petonejant-me la cara. Ai, quin fàstic! A més, m'ha preparat un conjuntet on pareixia que una fada havia tirat el l'arc de Sant Martí que havia desdejunat aquell matí. Horrible!
Així que jo he passat, i m'he posat les meues botes negres, la meua camiseta que aplegaba pel melic i el pantaló vaquer més curt del món. Creia que aniria com ningú, però resulta que totes les xiques anàvem igual!
Però bé, això no ha sigut el meu major problema. Una vegada allí, el director ens ha soltat un discurs que no me feia falta escoltar. Acabava de despejar-me i ara volia que me tornara a dormir?
Després hem pujat a les nostres classes, i un xic guapíssim s'ha sentat al meu costat! (ei, que quan dic que el xaval era guapíssim, vull dir que pareixia que s'havia escapat d'una pel·lícula). I m'ha demanat el llapis! Voldrà dir alguna cosa?
Però el meu somni d'amor ha sigut inerromput per una veu desgastada que venia des de la porta; era la Sra. Balaguer, la nostra mestra! Les arrugues li penjaven de la cara i tenia les celles poblades. A més, no parava de dir:
- Açò és una classe, no un estadi de fútbol!
I ens ha soltat el rotllo sobre que ací venim a estudiar i bla, bla, bla... però no li he fet molt de cas. Tenia al próxim súper-model al costat!
Però m'he hagut d'acomiadar d'ell perquè només hem estat una hora escoltant com els mestres parlaven i ens adormien a tots. Literalment!

Avui he viscut coses males com el desastre de la roba, els petons de la mare, la Sra. Balaguer menejant les arrugues de la cara... però també he tingut coses bones! Com haver conegut al xic de ulls blaus brillants i sonrisa radiant! Diuen que el divendres 13 és un dia de mala sort. Però jo estic segura de que no.
La vostra amiga,

Neus T.