18 d'octubre de 2013
Ja sé que fa molt de temps que no vos escric, però he estat castigada sense ordinador un mes sencer! Voleu saber per què? Continueu llegint...
Estava fent "zàping" la tele quan, de sobte, m'entrà un missatge al mòbil: ~Neus, quedem per a estudiar per al control de demà?~ Mare meua, el control! Se m'havia oblidat per complet. Estava a punt de respondre-li que ens veiem en la biblioteca, però vaig tindre una idea millor... anava a refredar-me! Exacte, a refredar-me! I així no aniria a l'institut i tindria més temps per estudiar.
Al dia següent pel matí, em vaig alçar abans d'hora i vaig pintar-me punts roigs a la cara (per simular la varicel·la). I quan ma mare em va vore, vàrem baixar a la cuina a mesurar-me la temperatura. Pareixia que estava perduda, però sabent com sóc, vaig inventar una sortida; vaig posar el termòmetre a la taça de te de la mare sense que se'n adonara. I... pam! De sobte tenia 39º de febra! I no vaig a anar a l'institut!
Però els meus moments de glòria es varen acabar, quan la mare em va dir que em llavara la cara... se'm varen esborrar els punts! I la mare estava davant quan varen desaparéixer. No!!! Un fracàs total. A més a més, em va soltar un rollo que vos jure que jo me moria allà mateix:
- Vaja, vaja... senyoreta, pareix que aquest refredat té cura immediata.- Bla, bla, bla, bla...
Em varen castigar dues setmanes senceres sense ordinador, i dues més per suspendre el control!
I per això fa tant que no vos escric. La vostra amiga,
Neus T.
Ara sí; primer dia de classe!
16 de setembre de 2013
Oficialment, avui ha sigut el meu primer dia de classe. Degut a la pesada experiència del divendres passat, avui he decidit alçar-me abans que la mare. D'aquesta manera, he evitat els petons i el conjunt. Esta vegada he decidit detallada-ment la roba que m'anava a posar: un conjunt que segur que impressiona-va al xic de l'altre dia.
Però quan vaig aplegar a l'escola, vaig impressionar al xic que no era; tenia més grans en la cara que jo en tot el cos! A més, portava unes ulleres i uns braquets que no li feien ningun favor a la seua autoestima. Estava tant pillat per mi, que fins i tot li va demanar a la mestra de sentar-se al meu lloc. Ugh! I és un friki total! Ell diu que vesteix fashion. Però jo crec que vestiria fashion si haguera viscut als anys 50. Ningun jove actual porta corbata i pantalons a ratlles! I jo continuava buscant al xic dels meus somnis, quan acudeixo a la Sra. Balaguer:
- Senyora, sap algo sobre el xic que es sentà l'altre dia al meu costat?
- Per començar, quan parles amb mi digues ~senyoreta~. I en quant al Srt. Ricaràs t'hauré de dir que l'han canviat de classe en l'últim moment.
En una mateixa frase casi me deixen morta dues coses: el simple fet d'haver de dir a una senyora d'uns 4.200 anys ~senyoreta~. I també haver de canviar a aquell xic de cabell marró i pell fina per un xic de cabell greixós i pell rugosa.
Però encara tenia oprtunitat a l'hora del pati, així que amb intenció d'apropar-me a ell, vaig esbarar amb una llanda de Coca-Cola i ell és va girar per agafar-me en els seus braços i va aparéixer un Arc de Sant Martí. Bé, en realitat no va passar això exactament. Vaig esbarar i vaig caure en l'únic bassal d'aigua que hi havia a tot el pati. Els amics del "Srt. Ricaràs" vàren riure tant de tal manera que jo no vaig ser l'unica que va acabar banyada! Però ell va dur-me fins a la enfermería on es va fondre la bombeta i on vàrem crear ELECTRICITAT per a fer-la funcionar! Bé, en realitat no va passar això exactament. Ell va pujar les escales en la meua companyia, però quan vàrem aplegar a un cantó ell va anar per un costat i jo per un altre. Em va dir:
- Ei, que te millores.
És un començament, no?
Parlant de començaments, aquest també és el començament d'un curs que vindrà amb tota classe de sorpreses. La vostra amiga,
Neus T.
Oficialment, avui ha sigut el meu primer dia de classe. Degut a la pesada experiència del divendres passat, avui he decidit alçar-me abans que la mare. D'aquesta manera, he evitat els petons i el conjunt. Esta vegada he decidit detallada-ment la roba que m'anava a posar: un conjunt que segur que impressiona-va al xic de l'altre dia.
Però quan vaig aplegar a l'escola, vaig impressionar al xic que no era; tenia més grans en la cara que jo en tot el cos! A més, portava unes ulleres i uns braquets que no li feien ningun favor a la seua autoestima. Estava tant pillat per mi, que fins i tot li va demanar a la mestra de sentar-se al meu lloc. Ugh! I és un friki total! Ell diu que vesteix fashion. Però jo crec que vestiria fashion si haguera viscut als anys 50. Ningun jove actual porta corbata i pantalons a ratlles! I jo continuava buscant al xic dels meus somnis, quan acudeixo a la Sra. Balaguer:
- Senyora, sap algo sobre el xic que es sentà l'altre dia al meu costat?
- Per començar, quan parles amb mi digues ~senyoreta~. I en quant al Srt. Ricaràs t'hauré de dir que l'han canviat de classe en l'últim moment.
En una mateixa frase casi me deixen morta dues coses: el simple fet d'haver de dir a una senyora d'uns 4.200 anys ~senyoreta~. I també haver de canviar a aquell xic de cabell marró i pell fina per un xic de cabell greixós i pell rugosa.
Però encara tenia oprtunitat a l'hora del pati, així que amb intenció d'apropar-me a ell, vaig esbarar amb una llanda de Coca-Cola i ell és va girar per agafar-me en els seus braços i va aparéixer un Arc de Sant Martí. Bé, en realitat no va passar això exactament. Vaig esbarar i vaig caure en l'únic bassal d'aigua que hi havia a tot el pati. Els amics del "Srt. Ricaràs" vàren riure tant de tal manera que jo no vaig ser l'unica que va acabar banyada! Però ell va dur-me fins a la enfermería on es va fondre la bombeta i on vàrem crear ELECTRICITAT per a fer-la funcionar! Bé, en realitat no va passar això exactament. Ell va pujar les escales en la meua companyia, però quan vàrem aplegar a un cantó ell va anar per un costat i jo per un altre. Em va dir:
- Ei, que te millores.
És un començament, no?
Parlant de començaments, aquest també és el començament d'un curs que vindrà amb tota classe de sorpreses. La vostra amiga,
Neus T.
Primer dia de classe... o casi!
13 de setembre de 2013
Avui ha sigut el meu primer dia de classe. Bé, no del tot.
El director ens ha convocat a tots el alumnes que començavem l'institut a la porta de l'escola a les 8:00! No sé què vol, però jo no faig res a les 8:00 del matí!
I ja començavem malament, perquè anit se m'havia oblidat que avui tenia la reunió aquella i, com tots els dies d'estiu, m'havia quedat fins a la 1:00 del matí menjant xocolata i mirant la teletenda.
El cas és que avui he estat morta quan a les 7:00, m'ha alçat ma mare. Ai, ma mare! L'última persona del món a la que vull veure! Ella encara em veu com a la seua nena de 7 anys. Escolta, ja tinc 12 i vaig a començar l'institut!
Total, que he obert els ulls i he vist el seu pintallavis roig petonejant-me la cara. Ai, quin fàstic! A més, m'ha preparat un conjuntet on pareixia que una fada havia tirat el l'arc de Sant Martí que havia desdejunat aquell matí. Horrible!
Així que jo he passat, i m'he posat les meues botes negres, la meua camiseta que aplegaba pel melic i el pantaló vaquer més curt del món. Creia que aniria com ningú, però resulta que totes les xiques anàvem igual!
Però bé, això no ha sigut el meu major problema. Una vegada allí, el director ens ha soltat un discurs que no me feia falta escoltar. Acabava de despejar-me i ara volia que me tornara a dormir?
Després hem pujat a les nostres classes, i un xic guapíssim s'ha sentat al meu costat! (ei, que quan dic que el xaval era guapíssim, vull dir que pareixia que s'havia escapat d'una pel·lícula). I m'ha demanat el llapis! Voldrà dir alguna cosa?
Però el meu somni d'amor ha sigut inerromput per una veu desgastada que venia des de la porta; era la Sra. Balaguer, la nostra mestra! Les arrugues li penjaven de la cara i tenia les celles poblades. A més, no parava de dir:
- Açò és una classe, no un estadi de fútbol!
I ens ha soltat el rotllo sobre que ací venim a estudiar i bla, bla, bla... però no li he fet molt de cas. Tenia al próxim súper-model al costat!
Però m'he hagut d'acomiadar d'ell perquè només hem estat una hora escoltant com els mestres parlaven i ens adormien a tots. Literalment!
Avui he viscut coses males com el desastre de la roba, els petons de la mare, la Sra. Balaguer menejant les arrugues de la cara... però també he tingut coses bones! Com haver conegut al xic de ulls blaus brillants i sonrisa radiant! Diuen que el divendres 13 és un dia de mala sort. Però jo estic segura de que no.
La vostra amiga,
Neus T.
Avui ha sigut el meu primer dia de classe. Bé, no del tot.
El director ens ha convocat a tots el alumnes que començavem l'institut a la porta de l'escola a les 8:00! No sé què vol, però jo no faig res a les 8:00 del matí!
I ja començavem malament, perquè anit se m'havia oblidat que avui tenia la reunió aquella i, com tots els dies d'estiu, m'havia quedat fins a la 1:00 del matí menjant xocolata i mirant la teletenda.
El cas és que avui he estat morta quan a les 7:00, m'ha alçat ma mare. Ai, ma mare! L'última persona del món a la que vull veure! Ella encara em veu com a la seua nena de 7 anys. Escolta, ja tinc 12 i vaig a començar l'institut!
Total, que he obert els ulls i he vist el seu pintallavis roig petonejant-me la cara. Ai, quin fàstic! A més, m'ha preparat un conjuntet on pareixia que una fada havia tirat el l'arc de Sant Martí que havia desdejunat aquell matí. Horrible!
Així que jo he passat, i m'he posat les meues botes negres, la meua camiseta que aplegaba pel melic i el pantaló vaquer més curt del món. Creia que aniria com ningú, però resulta que totes les xiques anàvem igual!
Però bé, això no ha sigut el meu major problema. Una vegada allí, el director ens ha soltat un discurs que no me feia falta escoltar. Acabava de despejar-me i ara volia que me tornara a dormir?
Després hem pujat a les nostres classes, i un xic guapíssim s'ha sentat al meu costat! (ei, que quan dic que el xaval era guapíssim, vull dir que pareixia que s'havia escapat d'una pel·lícula). I m'ha demanat el llapis! Voldrà dir alguna cosa?
Però el meu somni d'amor ha sigut inerromput per una veu desgastada que venia des de la porta; era la Sra. Balaguer, la nostra mestra! Les arrugues li penjaven de la cara i tenia les celles poblades. A més, no parava de dir:
- Açò és una classe, no un estadi de fútbol!
I ens ha soltat el rotllo sobre que ací venim a estudiar i bla, bla, bla... però no li he fet molt de cas. Tenia al próxim súper-model al costat!
Però m'he hagut d'acomiadar d'ell perquè només hem estat una hora escoltant com els mestres parlaven i ens adormien a tots. Literalment!
Avui he viscut coses males com el desastre de la roba, els petons de la mare, la Sra. Balaguer menejant les arrugues de la cara... però també he tingut coses bones! Com haver conegut al xic de ulls blaus brillants i sonrisa radiant! Diuen que el divendres 13 és un dia de mala sort. Però jo estic segura de que no.
La vostra amiga,
Neus T.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)