Ara sí; primer dia de classe!

16 de setembre de 2013

Oficialment, avui ha sigut el meu primer dia de classe. Degut a la pesada experiència del divendres passat, avui he decidit alçar-me abans que la mare. D'aquesta manera, he evitat els petons i el conjunt. Esta vegada he decidit detallada-ment la roba que m'anava a posar: un conjunt que segur que impressiona-va al xic de l'altre dia.
Però quan vaig aplegar a l'escola, vaig impressionar al xic que no era; tenia més grans en la cara que jo en tot el cos! A més, portava unes ulleres i uns braquets que no li feien ningun favor a la seua autoestima. Estava tant pillat per mi, que fins i tot li va demanar a la mestra de sentar-se al meu lloc. Ugh! I és un friki total! Ell diu que vesteix fashion. Però jo crec que vestiria fashion si haguera viscut als anys 50. Ningun jove actual porta corbata i pantalons a ratlles! I jo continuava buscant al xic dels meus somnis, quan acudeixo a la Sra. Balaguer:
- Senyora, sap algo sobre el xic que es sentà l'altre dia al meu costat?
- Per començar, quan parles amb mi digues ~senyoreta~. I en quant al Srt. Ricaràs t'hauré de dir que l'han canviat de classe en l'últim moment.
En una mateixa frase casi me deixen morta dues coses: el simple fet d'haver de dir a una senyora d'uns 4.200 anys ~senyoreta~. I també haver de canviar a aquell xic de cabell marró i pell fina per un xic de cabell greixós i pell rugosa.
Però encara tenia oprtunitat a l'hora del pati, així que amb intenció d'apropar-me a ell, vaig esbarar amb una llanda de Coca-Cola i ell és va girar per agafar-me en els seus braços i va aparéixer un Arc de Sant Martí. Bé, en realitat no va passar això exactament. Vaig esbarar i vaig caure en l'únic bassal d'aigua que hi havia a tot el pati. Els amics del "Srt. Ricaràs" vàren riure tant de tal manera que jo no vaig ser l'unica que va acabar banyada! Però ell va dur-me fins a la enfermería on es va fondre la bombeta i on vàrem crear ELECTRICITAT per a fer-la funcionar! Bé, en realitat no va passar això exactament. Ell va pujar les escales en la meua companyia, però quan vàrem aplegar a un cantó ell va anar per un costat i jo per un altre. Em va dir:
- Ei, que te millores.
És un començament, no?

Parlant de començaments, aquest també és el començament d'un curs que vindrà amb tota classe de sorpreses. La vostra amiga,

Neus T.